Xerrada-debat: Palestina, 60 anys de la “Nakba”: la catàstrofe.




















El 29 de novembre de 1947, Nacions Unides va  aprovar, sota la pressió i el xantatge de les grans potències, la resolució 181 que suposava la partició de la Palestina històrica en un Estat jueu, que va adjudicar a mig milió de colons jueus, em gran part d'origen europeu, el 55% de la terra, i un altre de palestí, amb el 45% de la terra restant per al milió dels autòctons palestins. A partir de llavors l'exèrcit i les milícies jueves, sostingudes i finançades per les grans potències, van iniciar una campanya d'extrema violència per a desallotjar la població nativa de les seves llars provocant un èxode massiu de palestins que, avui dia, suposa prop de cinc milions de persones refugiades a l'exterior. Aquest fet històric, gravat a la memòria de tots els palestins i palestines i que es commemora cada 15 de maig, es coneix amb el nom de "Nakba", que vol dir catàstrofe.



























Aquest 2008 es
commemoren 60 anys de la creació de l'estat d'Israel, un fet que
encara avui condiciona de forma notable la normal convivència entre
els pobles de la Mediterrània i de l'Orient Mitjà.



 








Des de la
Candidatura d'Unitat Popular d'Elx
hem volgut apropar-nos a la realitat que ha viscut i viu encara
actualment el poble palestí, i hem volgut fer-ho a través d'en Ali
Hamad un home que ha viscut en primera persona la repressió salvatge
que ha patit el seu poble, expulsats de les seues casses,tancant-los
entre murs i fil d'aram, negant-los la més mínima possibilitat de
tenir una vida, un país.







L'Ali
ens va fer un recorregut per la història de Palestina, des de
l'època de la presència britànica, fins als nostres dies,
passant, per suposat, per l'arribada dels primers colons jueus i la
posterior creació de l'estat d'Israel.





Qualsevol
persona que tinga un mínim d'informació, pot afirmar que l'estat
d'Israel es un estat racista i religiosament fonamentalista, tot i
les multimilionàries campanyes propagandístiques que du a terme per
a tractar de convèncer l'opinió pública mundial del contrari.







Aproximadament
un terç de la població d'Israel és d'origen palestí i
majoritàriament musulmana,doncs bé aquesta franja de població té
vedat l'accés a un bon grapat de llocs de treball considerats
“sensibles per a la seguretat nacional” com ara ,treballar a
centrals nuclears,determinats càrrecs dins de la policia i l'exèrcit
etc, tot i ser israelians de “ple dret”.





Així
mateix, com tothom sap, qualsevol ciutadà del món que vulga
instal·lar-se a Israel pot fer-ho, demostrant el seu sionisme i
religiositat, i quan més fonamentalista més possibilitats
d'aconseguir la nacionalitat ràpidament.







L'Ali
ens posà l'exemple dels jueus de la península Ibèrica, els
Sefardis, i es preguntava: “quina mena de persones són aquestes?
Que tenen les seues cases a l'estat espanyol i a més, accepten una
vivenda a Israel, això vol dir, sobre la terra que abans havia estat
d'un palestí, i que li va ser presa per la força, mentre que els
palestins viuen acimats a Gaza tancats per un mur de formigó, amb
les seues vides en mans d'Israel: el subministrament d'aigua potable,
el d'electricitat, l'entrada i eixida d'aliments, de medicines,de
mercaderies, tot, absolutament tot”.







Allà
(a Gaza) la situació és desesperant, Israel no ens permet tenir cap
infraestructura per al tractament de residus, la brossa s'acumula en
muntanyes de fem al final de cada carrer, la població conviu amb les
rates, el simple fet que Israel ens talle la llum,(que passa molt
sovint) significa palestins morts, penseu en les persones que viuen
depenent d'una màquina, les incubadores als hospitals...”







La
gent no té res a fer, no hi ha cap indústria, no hi ha treball, no
podem quan no ens deixen moure mercaderies, quan han arrancat les
nostres oliveres, les nostres collites, molta gent passa les hores
mortes sense res a fer,sense poder desplaçar-se d'un poble a un
altre, amb el soroll permanent dels helicòpters de l'exèrcit
israelià sobrevolant les seues cases, dia rere dia, això té un
efecte psicològic devastador”.





Tot
això té uns objectius claríssims, fer la vida impossible als
palestins per què se'n vagen de Palestina i així els jueus pugen
ocupar tot el territori, això és el que volen els Sionistes,
(ultra-nacionalisme jueu conservador) crear un estat amb les mateixes
fronteres que apareixen a la Bíblia!!”









Israel
i Estats Units fan grans esforços per tractar de fer que l'opinió
pública mundial es cree la imatge de que la lluita és religiosa, i
que els palestins i palestines són fonamentalistes islàmics, que
són fins i tot capaços de morir matant amb la creença d'anar al
paradís etc, però és completament fals, aquest conflicte no té
cap motivació religiosa, és una lluita d'alliberament nacional i el
fenomen de les immolacions són el símptoma d'una societat
desesperada. Algú creu que els Palestins hagueren acceptat una
invasió estrangera i l'expulsió del seu territori si l'invasor
haguera estat musulmà?”.