Mentre
fa menys d’un mes apareixia un estudi de l’Institut Alemeny
d’Estudis Econòmics que afirmava que els salaris reals han baixat
un 7% des del 2000, a l’Estat espanyol, aquesta setmana El País ha
publicat un reportatge en el qual es demostra com les rentes
salarials es van reduir el triple que les empresarials, durant l’any
passat.

Així,
les remuneracions dels assalariats i les assalariades de l’Estat
espanyol es va reduir un 3,1%, el 2009, mentre que els marges de les
empreses i professionals autònoms van baixar tan sols un 1%.

El que encara es reduí
més fou la recaptació d’impostos, que va ser un 17,8% inferior a
la de l’any 2008, segons la Intersindical
(CSC).

D’aquesta manera, a
causa de la reducció dels impostos recaptats, que passaren a
representar del 10,4% del PIB al 7,3%, el pes de les rendes del
treball (malgrat reduir-se, però en menor mesura) cresqué fins
suposar el 48,6% del PIB (el 47,6%, el 2008), mentre que els marges
empresarials s’alçaren des del 42% fins representar el 44,1%, la
major crescuda registrada des que s’inicià la sèrie estadística,
el 1980.

D’entre els que han perdut i
atenent a l’evolució general de la riquesa, queda clar que les
rendes empresarials han estat les menys castigades i, tanmateix, les
que més reclamen (i aconsegueixen) apretades de cinturó de la
resta. I, mentrestant, per corregir la reducció en la recaptació,
el govern central aprova increments dels impostos indirectes (com
l’IVA) que només faran que subratllar aquestes desigualtats. Un
exemple més que la crisi l’estem pagant qui no toca i qui no la
provocà i que cal posar fi a una etapa de pactisme social que l’únic
que fa és gestionar les misèries i retallades de drets de les
classes treballadores! 

Feia molt de temps que
la patronal venia reclamant moderació salarial, fins que CCOO i UGT
els van oferir aquest apreciat caramel, en forma d’acord de
negociació col·lectiva per als propers 3 anys, a canvi de res. I
feia també molt de temps que, des de la Intersindical-CSC, es
denuncia que aquestes exigències no són equivalents per tots els
estaments i classes socials i que s’està intentant fer pagar la
crisi als treballadors i les treballadores, també amb la qüestió
dels salaris. I cada vegada van apareixent més notícies que
corroboren aquesta desigualtat.