Remarca que existeixen alternatives a la retallada de la despesa anunciada, que la sortida a la crisi passa per un canvi de model econòmic i que donarà suport a les mobilitzacions que sorgeixin des de les classes populars en defensa dels drets laborals i socials.

El Govern espanyol ha anunciat un paquet de mesures per tal de reduir la despesa pública que es concreten en una rebaixa de drets socials, i ho ha fet pressionat per les instàncies politicoeconòmiques internacionals regides pels criteris neoliberals.

És del tot
inadmissible que totes les mesures que aplica o preveu el Govern
espanyol per tal de «fer front» a la crisi signifiquin
l'empitjorament de les classes populars i signifiquin que la crisi
l'acabin pagant qui no és culpable i només rep els efectes de la
mateixa.

La improvisació és un altre tret característic
d'aquestes mesures. No formen part d'un pla estratègic elaborat
després d'una anàlisi i una reflexió profundes dels motius que ens
han empès a la situació actual i a la manera d'assentar les bases
d'un model que ens ajudi a superar la conjuntura actual, però que
vagi més enllà i afronti reformes econòmiques que suposin un canvi
de model que eviti restar captiu de les decisions dels
especuladors.

El Govern espanyol ha injectat diners a la banca i a
les grans empreses i ha augmentat els impostos de manera lineal (cosa
que afecta més a les rendes més baixes).

Ara anuncia una rebaixa
dels sous dels empleats públics, l'empitjorament general dels
serveis públics, la congelació de les pensions, l'eliminació del
xec-nadó, l'augment de l'IVA i imposarà una nova reforma laboral
(rebaixa de drets i retallada de pensions) si aquesta no l'acorden la
patronal i els sindicats CCOO i UGT.

Venen aquestes mesures com
les úniques que poden reduir la despesa pública quan això és fals
perquè hi ha alternatives, com poden ser la retallada de la despesa
militar i del nombre d'alts càrrecs, l'eliminació de les exempcions
fiscals a les grans fortunes (les famoses SICAV), l'augment de
l'impost de la renda a les rendes més altes, la recuperació de la
injecció de diners a la banca, etc.

Sobretot s'haurien d'assentar
les bases per a un canvi de model que passés per la limitació de
les transferències internacionals de capitals (per evitar
l'especulació i limitar les deslocalitzacions), la recuperació per
al sector públic dels serveis que generen riquesa i s'han
privatitzat, el manteniment i l'augment dels drets socials, el foment
del cooperativisme en el marc d'un model econòmic productiu de
proximitat que cobreixi les necessitats materials de la societat i en
l'atenció social, i no en sectors especulatius, i altres basats en
el consumisme en creixement continu.

És per això que la CUP es
manifesta en contra de les mesures anunciades pel Govern espanyol i
manté el seu compromís de donar suport a les mobilitzacions que
sorgeixin des de les classes populars en defensa dels drets laborals
i socials.