El teixit productiu tradicional al País Valencià pateix una baixada d'ençà 2003














La
indústria tradicional valenciana, els sectors del tèxtil, el
calçat, el moble i la joguina, han deixat, segons dades del
Ministeri d'Indústria espanyol, de produir per valor de centenars de
milions d'euros. L'any 2002 fou l'any més bo, en l'actualitat, es
troben a nivells d'abans de 1995. Aquesta davallada coincideix amb
l'arribada al poder de Francisco Camps. Cal remarcar que
anteriorment, durant Zaplana, la construcció s'emportava tots els
elogis i es feia una defensa visceral d'un model que tenia com a
locomotora a l'urbanisme.




El
sector de la joguina va mantenir un creixement imparable fins a
arribar a tenir un volum d'exportacions de 260 milions d'euros en els
11 primers mesos de l'any 2002. En l'actualitat, s'han aconseguit
exportar en el que duem de 2009 poc més de 100 milions d'euros. Una
xifra gairebé dues vegades inferior a la de fa sis anys i molt per
sota dels nivells de 1995, on es van arribar els 179 milions.



El
mateix va ocórrer amb el calçat. La indústria sabatera, motor
fonamental a Alacant, va arribar a exportar al món per valor de
1.419 milions d'euros en els 11 primers mesos de 2002. En 2009, la
xifra s'ha quedat en uns més que discrets 658 milions d'euros. Un
nivell de producció molt inferior i, per tant, amb centenars de
llocs de treball menys.


 







Segons
dades del Ministeri d'Indústria espanyol, en novembre del 2009 les
exportacions del tèxtil i el moble es situaven en 196 i 413 milions
respectivament. L'any 2003 havien assolit un volumen de 415 i 861
milions d'euros.



 



Però
mentre, el Consell de Camps s'ha dedicat a expandir oficines del
Institut Valencià de la Exportació (IVEX) per tot el món i a
realitzar viatges com el del passat pont a Abu Dhabi. Encara que si
ens atenim a les xifres d'exportació d'aquests sectors, la seva
gestió no queda en molt bon lloc. I és que les 13 oficines del IVEX
assentades en llocs menjo Hong Kong, Dallas o Santiago de Xile no
sembla que hagin afavorit molt al manteniment de la indústria
tradicional, amb menys exportacions en l'actualitat que en 1995. Això
sí, Julio Iglesias i alguns familiars i amics de càrrecs del PP sí
que han sabut aprofitar la seva difusió que, només en becaris,
costa tots els anys a les arques valencianes fins a 2,3 milions
d'euros. Tanmateix des del Consell no han cessat en la presentació
als mitjans de comunicació de plans de salvació. Que si un Pla de
Suport Financer de 200 milions per al tèxtil, que si el PAVACE II
amb 4.849 milions per als dos pròxims anys. Però malgrat la
presentació d'aquests plans, els nombres de la indústria valenciana
han caigut estrepitosament. Font:
L'informatiu



 



El
sector industrial més important a València és el tèxtil.
Representa el 20% de l'ocupació industrial, i recorre ben sovint al
treball a domicili per als gèneres de punt i confecció. Sovint açò
acaba en ocupació submergida. La resta del tèxtil requerix
maquinària i treball més especialitzat, per la qual cosa l'ocupació
submergida és menys freqüent.



 



La
regió del tèxtil és Alcoi i Ontinyent, amb tèxtil per a la llar i
mantes, i Crevillent amb estores. Els gèneres de punt i la llenceria
es concentren en Canals i Xàtiva, i en La Plana de Castelló.La
indústria del calcer i la marroquineria és molt potent a la
Comunitat Valenciana; no obstant això molta d'esta indústria Roman
en l'economia submergida.



 



El
calçat es concentra en la vall del Vinalopó: Elx, Elda, Petrer,
Villena, etc. Presenta ramificacions cap al sud (Davall Segura) i cap
a l'oest, endinsant-se en els municipis manxecs, com Almansa. A més
de bolet regió destaca la Val d'Uxó, a Castelló. La marroquineria
està un poc més estesa; a part del Vinalopó la trobem en La Plana
de Castelló, L'Horta de València i la Costera. En el tractament de
la pell destaca Canals, que és el primer centre del país.



 



La
indústria de la fusta i el moble és la tercera activitat industrial
en importància. L'extracció de fusta es repartix per totes les
serres, però el moble de fusta es concentra en la mitat sud de la
comarca de L'Horta de València, des dels barris més meridionals de
València fins a Silla. Catarroja és el centre històric del moble
valencià. A part d'esta regió trobem fabricació de mobles a
Vinaròs, Benicarló, Gandia, Xàtiva, Vallada i Moixent.



 



Finalment
destaca la indústria de la joguina. Els nivells de concentració fan
d'aquesta indústria un senyal d'identitat de la regió. La comarca
joguetera per excel•lència és la Foia de Castalla: Ibi, Onil,
Tibi, Biar, Beneixama i Castalla. Ací trobem tant grans empreses com
Famosa, Féber o Jésmar com a tallers familiars. La saturació
d'esta zona ha permés la instal•lació de plantes jogueteres en
altres zones com Beniparrell, Quart de Poblet o Dénia.